Un vi que val per dos

Cati Picó, l’enòloga de Son Ramon, ens parla de la vinya i els vins. Tenen plantades 14 ha., 5 de les quals dedicades a raïm blanc: chardonnay, premsal i moscatell i la resta a raïm negra: callet, syrah, cabernet sauvignon, merlot i garnatxa. Combinen les varietats internacional i les autòctones. El vi que ens presenten avui és sorprenent. El Muscat de 2018, està fet just amb la varietat moscatell. Com a resultat del seu tractament en vinya i celler dóna les seves característiques especials: 16% de contingut alcohòlic, 61 gr/ L de sucre residual, suaument dolç, molt aromàtic (típic dels moscatells) i una acidés molt ben integrada i sorprenent. El raïm es va veremar quan ja era ben madur i havia entrat en el seu estat de pansa, és a dir, molt baix contingut d’aigua i una gran concentració de sucres. Hem titulat l’article un vi que val per dos pel fet del contrast de sensacions que provoca. És d’un color lleugerament groc i aroma molt intens. En boca, en primer lloc es sent la suavitat dolça dels sucres del raïm i sensació de volum i densitat. Al beure’l es manifesta plenament l’acidés del vi que el fa molt refrescant i estableix un contrast molt especial entre la dolçor inicial i l’acidesa final, sense deixar-se de percebre l’aroma intens del moscatell. Un vi dual, que val per dos.

El tast i la conversa ens portaren a la música. I en aquest cas quatre foren les recomanacions que ens vingueren a la memòria.

Per començar, Climent encetà la proposta amb alguna música de Van Morrisson, el compositor i cantant que hem pogut veure i escoltar a Palma en més d’una ocasió. Morrisson, amb la seva serietat característica sobre l’escenari, però sempre amb el bon fer, segurament cantà sobre l’Auditòrium el tema *Days like this*.”Quan no sempre plou, haurà dies així, quan ningú no es queixi, hi haurà dies com aquest…” canta el poeta i músic.

Per n’Aránzazu aquest vi la portà a l’*Scherzo* de la *Sonata número 5 per a violí i piano* de Beethoven, coneguda com a *Sonata Primavera*. En aquest

tercer moviment el piano sembla oferir-nos uns temes humorístics, que són contestats amb uns motius nerviosos pel piano. Beethoven juga amb els instruments i amb nosaltres.

Pere feu dues aportacions, la primera l’ària de Gluck,*Che faró senza Euridice*, cantada per la gran mezzosoprano americana Marilin Horne i que segurament cantà quan fa ja uns anys vingué a Palma en un dels seus darrers concerts al castell de Bellver. La segona un dels quintets amb guitarra de Boccherini, en concret el conegut com a Fandango. Curiosament

Boccherini, el músic italià que treballà prop de la cort espanyola a finals del segle XVIII, és un compositor que ja ha sortit a rotlle amb més d’una ocasió en aquestes trobades musicals entorn al vi.

Orchestra Vivalví