L’Escursac mostra el camí

El celler Galmés i Ribot està situat a Santa Margalida. Els actuals propietaris són la tercera generació que es dedica a la vinya i el vi, si bé, les arrels històriques conegudes s’endinsen fins el segle XVII quan el propietari era el nebulós Comte Mal. La família Galmés ha transitat tots els canvis del món del vi a Mallorca, de produir raïm de balança a l’elaboració de vi, de cultivar varietats franceses a les autòctones, de l’agricultura tradicional a l’ecològica.

Catalina Ribot, actual elaboradora del celler és la que ens relata la història de la bodega i ens presenta el seus vins. La vinya està formada per 14 hectàrees on es cultiven varietats foranes, però en la que cada vegada tenen més presència les autòctones autoritzades. A més i per expressar la seva decidia aposta per les autòctones tenen un grapat de varietats en cultiu experimental que esperen els seu torn per ésser autoritzades: vinater blanc, argamussa, callet negrella, mancés de tibús i esperó de gall.

Na Catalina ens presenta la novetat: Som Pubil, un varietal d’escursac, la darrera varietat autòctona autoritzada. Per arribar fins aquí ha hagut de passar tretze anys de proves. El Som Pubil ha estat veremat a mà i ha fermentat en bota oberta i ha passat quatre mesos en bota tancada. Destaca per la seva capa mitjana, l’intens aroma i un sabor nou, de vi fresc, pròxim, que en boca evoca la història antiga dels vins de Mallorca i que ara, amb la introducció de varietals d’escursac, callet, manto negro, giró o premsal ens mostra el camí a seguir en el futur per aconseguir la nostra personalitat vinatera.

I del vi a la música. D’entrada proposaria un rap, qualsevol, per exemple SFDK o Canserbero pel seu caràcter rompedor i innovador, com l’escursac que irromp amb força en el món del vi. Jugant amb les paraules podríem dir que un rap, peix, també li escau molt bé al vi blanc.

I ja que parlàrem de Bach també suggerirem una música d’una de les seves admiradores més potents, Nina Simone, que en els seus recitals en directe, quan improvisava, agafava harmonies bachianes i les convertia el seu estil, el jazz. De Simone ens quedam amb la versió que feu de Don’t let be me misenunderstood de The Animals.

Però no nomes de peix viuen els músics, també els hi agraden els tangos, en concret els que creà Astor Piazzola, el gran compositor argentí que posà aquesta música de ball a l’altura de l’anomenada música culta.

De Piazzola, al gran mestre, Bach i una, qualsevol, de les seves cantates profanes. Parlàrem si la que porta el número 213 dedicada a la figura d’Hèrcules, seria bona opció. I és que Bach, sempre és una bona opció.

I ja que parlàrem de Bach també suggerirem una música d’una de les seves admiradores més potents, Nina Simone, que en els seus recitals en directe, quan improvisava, agafava harmonies bachianes i les convertia el seu estil, el jazz. De Simone ens quedam amb la versió que feu de Don’t let be me misenunderstood de The Animals.

Orquestra Vivalví (Climent Picornell, Aránzazu Miró, Fanny Marí,. Magdalena Mesquida, Pere Estelrich, Antoni Bennàssar)