La verema 2019

Si hi ha una gent que mira constantment el cel i mira per on ha de venir el temps són els pagesos. Resignació i esperar que el temps sigui propici, adequat pel cultiu. La vinya depèn molt del temps. La qualitat del raïm va condicionada per pluges, temperatura, insolació, humitat o retenció aigua del sòl. Enguany, vigèsima verema del Pla i Llevant, el temps ha estat propici.

Per tenir bon vi es necessita bon raïm. Per tenir bon raïm es necessita que els ceps funcionin bé. Les plantes funcionen bé si el temps climàtic és propici i els pagesos han fet la feina adequada. La fàbrica del bon vi comença a les fulles de les plantes, plataformes verdes que capten la llum del sol i el diòxid de carboni. Les arrels capten aigua i substàncies dissoltes. A la fulla es combina tot i es produeixen els centenars de productes que donaran sabor (gust + aroma) al most que passat pels llevats fermentarà i donarà el vi.

I recordar que fa cinquanta anys, en temps de verema, s’inaugurà l’Auditòrium de Palma, podem imaginar un dels moviments de la sisena simfonia de Beethoven que sonà el dia de la inauguració, el 3 de setembre de 1969, amb Herbert von Karajan dirigint la Filharmònica de Berlín. En concret el moviment que evoca una tormenta post estiuenca i el corresponent moment de repòs que la segueix.

Deim que el temps ha estat propici. Un poc més d’aigua per primavera hagés estat millor. La manca ha fet que la producció sigui menor, però és d’excel·lent qualitat. El temps sec ha propiciat que les malalties habituals: míldiu i cendrada hagin tengut molt poca incidència. En conseqüència els raïm ha arribat als cellers ben sà.

Bon any, bons ceps, bon raïm, bon most ens porten al bon vi i a la bona música. Una música que, ran de mar, ens evoca una composició d’Eduard Toldrà, Vistes al mar, escrita per a un reduït grup de corda, normalment un quartet.

Toldrà s’inspirà en el poema La Ginesta de Joan Maragall i estructurà l’obra en tres moviments evocadors (de fet el sots títol de l’obra és Evocacions poètiques). Aquests moviments tenen estructura d’Allegro con brio, Lento i Molto Vivace, respectivament i cada un tè un títol: el primer moviment, Costa brava, el segon moviment, Nocturn, i el tercer moviment, Veles i reflexes.

Però si voleu canviar d’estil i recordar que fa cinquanta anys, en temps de verema, s’inaugurà l’Auditòrium de Palma, podem imaginar un dels moviments de la sisena simfonia de Beethoven que sonà el dia de la inauguració, el 3 de setembre de 1969, amb Herbert von Karajan dirigint la Filharmònica de Berlín. En concret el moviment que evoca una tormenta post estiuenca i el corresponent moment de repòs que la segueix.

I encara més, la cançó d’Strauss September també és una bona manera de pensar en aquest mes que acabam de començar. Deliciosa peça musical que han cantat totes les grans sopranos. Recomanables els enregistraments de Gundula Janowitz o Elisabeth Schwarzkopf.
Orquestra Vivalví.