La contínua renovació

Pere Seda és un celler que ha viscut totes les transformacions de la vida del vi a Mallorca. No hi ha fase de la història recent del vi en que no hi sigui present. Quan en tota Mallorca als inicis del segle XX hi havia molt pocs cellers comercials ella ja tenien cellers oberts a diferents pobles de tota l’illa: Binissalem, Consell, Manacor, Porreres i Felanitx i, també, a Palma. Una família nombrosa de la que una bona partida de fills varen obrir aquests cellers i, fins i tot, a Xile on eren uns dels elaboradors més importants i que encara hi són presents. Lluc Reus, uns dels responsables actuals de Pere Seda ens relata la història de la família i dels cellers.

En aquests conjunt de desenes d’anys Pere Seda s’ha hagut d’adaptar a totes les transformacions del vi de Mallorca, des de l’elaboració, a la comercialització, al gustos dels consumidors o a la situació social de cada moment i ho han fet amb notable èxit demostrable perquè el celler segueix en ple funcionament i, actualment, representen quasi la meitat de la DO Pla i Llevant. Un dels grans canvis va ser el pas de la quantitat a la qualitat, pas que han fet amb discreció i gran eficàcia de manera que ara ens ofereixen uns vins de notable qualitat.

Al concert d’avui hem tastat el Criança 2016, un negre fet de merlot, cabernet, callet i syrah. Un vi bàsicament amable amb una excel·lent integració dels seus components, alcohol, tanins sense astringència que el faci dur. El pas per bota la suavitzat molt i ha aconseguit oferir una aroma complexa i elevat, ple de matisos. Un vi que pot satisfer a consumidors molt diversos.

Abans de passar a la inspiració musical suggerida pels vins hem gaudit del seu escumós. Fet a base de chardonnay i parellada conserva les característiques fruitals de les dues varietats, límpid amb certs aromes de la segona fermentació admet el maridatge en qualsevol tipus de plat.

I ara sí parlarem de la inspiració. Per n’Arànzazu, sempre tan donada a la clàssica, aquest tast li recordà la música de Mike Oldfield i en concret la del seu disc més emblemàtic, Tubular bells, tot i que també pensà amb la Gymnopèdie número 1 d’Eric Satie, una música per a piano, curiosa i encisadora. I no precisament per haver estat banda sonora de l’Exorcista. En Pere va recórrer a la Bachiana brasilera número 5, la més famosa, I més en particular pensà en la primera part, la del vocalise. En Climent optà per Silvia Pérez Cruz i Toti Soler, un duo de veu i guitarra del tot emblemàtic. Silvia canta i Toti acompanya les Corrandes d’exili, amb lletra de Pere Quart: “Una nit de lluna plena / tramuntàrem la carena / lentament, sense dir re… / si la lluna feia el ple / també el féu la nostra pena”.

I ja que parlam de Toti Soler, en Pere recordà els seus inicis amb el grup Pic Nic, amb Jeanette com a cantant. Sí, Jeanette, la d’aquell ¿Por qué te vas?

El convidat, Lluc, trià La chica de Ipanema (Garota de Ipanema), una tema de bossa nova amb lletra de Vinícius de Moraes i música d’Antônio Carlos Jobim. Bona elecció, que podem relacionar amb la Bachiana de Villa-Lobos, també brasiler.

Orquestra Vivalví (Aránzazu Miró, Climent Picornell, Pere Estelrich, Antoni Bennàssar)