Karretània, la Cerdanya a Mallorca

Antoni Sans: enginyer agrònom i celleter ha continuat l’obra pagesa de la seva família. En el camí es va trobar amb Georgina Brunet, catalana de la Cerdanya a qui va convèncer de viure a Mallorca per emprendre junts l’aventura empresarial. Com a compensa i per superar nostàlgies al celler li varen posar Karretània, un dels antics noms de la Cerdanya, nom elegant i poètic

Sense abandonar cultius d’ametllers, oliveres, ni les ovelles, des del 2002 incrementen el cultiu de vinya. Actualment conren 10 hectàrees on hi tenen plantades varietats autòctones i foranies. Han arribat a elaborar en el darrer any 20.000 L de vi. De manera preventiva nomenen el seus vins com a projectes per donar a entendre que estan immersos en un camí d’experimentació fent canvis a vinyes i celler per arribar a aconseguir la seva personalitat pròpia. El projecte Terra, fa referència a vins autòctons: callet, manto negro, premsal i giró ros. I el Projecte Suara elaborat amb varietats foranies.

En el concert d’avui ens ofereixen a tastar i musicar tres vins fets amb giró ros, manto negro i callet. El giró ros sorprèn per la seva contundència juvenil, un vi que canta a la copa: aromes complexos de fruites variades; al seu pas en boca la deixa neta amb sensació d’omplir-ne tots els espais, ben equilibrat, harmònic i de llarga durada. Els negres: manto negro i callet ofereixen la simfonia d’aromes i sabors de fruita, ambdós, equilibrats. De capa de color mitjana-alta. Mariden perfecte amb la sobrassada casolana pròpia que ens ofereix.

Aquests tasts evocaren, als nostres músics vinaters, diverses partitures, que en conjunt podem qualificar d’eclèctiques, ja que, com veureu, el conjunt està format per obres i cançons d’estils i temàtiques molt variades.

Aránzazu optà per la Primera de les Gymnipèdies de Satie. Pura delícia pianística. Delicadesa i sensibilitat. Viatge a Ítaca de Lluís Llach també sortí a rotlle. Un viatge vinícola i musical pel Mediterrani

Per començar en Pere proposà una cançó de Gilbert Bécaud que escriví el cantant juntament amb Louis Amade, L’important c’est la rose: “Tu que camines dins la gran ciutat….”. Més tard, en el segon tast, Pere continuà amb la segona Ària de la Reina de la Nit de La Flauta màgica de Mozart, la que han importalitzat les primeres veus femenines de la lírica mundial com Lucia Popp o Diana Damrau. Acabà amb les Variacions Goldberg de Bach, en una versió per a clave de Gustav Leonhardt. Per la seva banda i seguint però en la música francesa, Aránzazu optà per la

Primera de les Gymnipèdies de Satie. Pura delícia pianística. Delicadesa i sensibilitat. Viatge a Ítaca de Lluís Llach també sortí a rotlle. Un viatge vinícola i musical pel Mediterrani.

Pep Natta i Fanny Marí es decantaren per Haendel, el primer amb un dels moments instrumentals del Messies, el conegut com a Pifa o Simfonia Pastoral i la segona trià la sempre agradable ària Ombra mai fu de l’òpera de 1738 Serse, inicialment pensada per a un castrati però que han cantat mezzosopranos i contratenors. Diu així: “Mai l’ombra d’un arbre, no fou tan preciosa, amable i suau”. Com a curiositat dir que aquesta peça haendeliana fou la primera música que sonà a través d’un programa estable de ràdio. Fou el 1906, el dissabte de Nadal.

Orquestra Vivalví (Climent Picornell, Fany Marí, Aránzazu Miró, Magdalena Mesquida i Antoni Bennàssar)