Explosió cultural

Es repeteix sovint: el vi és cultura. Podem afegir: En Pere Calafat de Jaume de Puntiró (Santa Maria) és una explosió cultural. Si el vi necessita un relat que motivi l’interès dels consumidors, en Pere construeix aquest relat amb dedicació constant, obsessió d’artesà, imaginació d’artista i sensibilitat cultural. Cada mes una activitat al seu celler, de qualsevol camps: música, teatre, literatura o excursionisme o el que sigui. La qüestió és reunir cada mes els seus fidels en torn a la cultura i a una copa de vi. Vi i cultura, cultura i vi de la mà.

Reunits a una terrassa de Porto Colom ben enfront del mar amb les delícies gastronòmiques que ha preparat en Pere, en Pere Calafat i el seu germà Bernat ens presenten el seu vi Amic Amat, de clares referències lul·lianes i ens parlen de la darrera activitat cultural preparada: Poesia al vinyet, poesia, música i vi entrelligats. Si no fos conegut pel vi ho seria com a agitador cultural. A cada anyada de vi prepara l’Amicamat, cada any diferent, sense cap relació amb l’anterior, pot ser blanc, rosat o negre, segons per on hagi deixat volar la seva imaginació de cellerer poeta. El que ens presenta està fet de moscatell en un 100%, de color nítid, groc suau, extraordinàriament aromàtic, de sabor amable, afruitat. Es podria qualificar de vi didàctic. Si hom vol reconèixer per sempre més el que és un vi fet a partir de moscatell, que tasti aquest i serà molt fàcil guardar-lo a la memòria per diferent, contundent i exquisit.

La notícia de la mort recent del gran Joao Gilberto ens portà a suggerir el tema Aguas do Março, que cantà i enregistrà repetidament, sempre amb idees noves i que també cantaren altres grans de la música brasilera com Tom Jobim i Elis Regina

I amb tant bones vibracions el concert va fluir amb facilitat. En efecte, la notícia de la mort recent del gran Joao Gilberto ens portà a suggerir el tema Aguas do Março, que cantà i enregistrà repetidament, sempre amb idees noves i que també cantaren altres grans de la música brasilera com Tom Jobim i Elis Regina.

La frescor de l’estiu ens portà al músic espanyol del renaixement, Mateo Flecha, el Vell i a una de les seves “Ensaladas”. El coneixem com “El vell” per diferenciar-lo del seu nebot, “el Jove”.

El tema de jazz Take five, que donà a conèixer per tot el món el quartet del pianista Dave Brubeck també ens va venir al cap. Sempre en la versió en la qual hi ha el bateria Joe Morello interpretant un “solo” antològic.

No podia mancar Bach, i en aquest cas ens sortí a camí a través de la seva Xacona per a violí sol. Una autèntica obra mestra i que és un moviment de la seva segona partita per a violí sol.

Per acabar Henri Salvador i Il fait dimanche:

Il fait dimanche et tous les jour
A chaque fois que tu souris
C’est la revanche de l’amour
Sur le temps qui passe sans bruit