Marina Arcas Carrera. Pastissera

Com són els seus orígens al món de la restauració?
Una mica diferent a la majoria. La meva primera cuina va ser en una botiga de delicatessen en el barri de Chelsea a Londres. Necessitava un treball, qualsevol treball, on pogués incorporar-me el més aviat possible perquè tenia el just per a passar el mes.

Quina és la clau d’un bon postre?
El que diferencia unes postres, de restaurant, de qualsevol altre dolç és que estigui ple de contrast, sabors i textures. I algunes sorpreses si és possible.

“Ensaïmada amb gelat d’ametlla” o ”Esfera de sucre bufat, farcida de flors amb sorbet de camamilla i gelatina de mel”?
Depèn del moment. No podria decidir-me per un. L’ensaïmada aniria bé per al berenar. I el sorbet de camamilla seria un bon plat per a acabar un menú degustació.

Com veu l’espectacularització de la gastronomia dels darrers anys?
Em sembla molt bé. La gastronomia és una ciència i un art. Està molt bé que arribi a tots els públics. Que hi hagi un públic creixent fa possible que cada dia la gastronomia creixi més. Ara bé, crec que hauria de parlar-se una mica més de la dificultat que és mantenir una carrera en gastronomia, tant per a les persones que comencen com ajudant de cuina, com per a les persones, xefs o no, que decideixen emprendre un negoci. Sovint les persones no tenen expectatives realistes del que trobaran.

I l’exposició constant de xefs I foodies a les xarxes socials?
En l’actualitat, les xarxes socials són el major vehicle de contacte per als emprenedors amb els seus clients en totes les activitats comercials. Poder mostrar el teu treball, compartir-ho i rebre comentaris de les persones que el segueixen és una de les parts més gratificants. No cuinam per a nosaltres mateixos. Cuinem per als comensals, per a compartir-ho amb els altres.