Ana Isabel Fuster Soto. Ben Trempat

Sabem que, entre altres coses, és educadora infantil, artesana i empresària. Com varen ser els seus inicis en el món de la gastronomia?

Depèn del que s’entengui per gastronomia. Jo crec que es tracta d’un conjunt d’accions i coneixements en relació als aliments i l’atmosfera que els envolta. Tenint en compte això, considero a la meva mare una gran gastrònoma (no titulada). Des de petita sempre l’he acompanyat i ajudat en tots els processos que comporta la preparació d’un bon plat. Tots els dissabtes anàvem al mercat de Pere Garau, on triava el millor producte i després es passava hores preparant diferents receptes pròpies que al final degustàvem. Sempre cuidava molt l’ambient, des de la coberteria i estovalles ( que brodava ella mateixa) a l’emplatat.

Quina és la clau per oferir un bon servei?

Creure i confiar en el que fas i ofereixes.

Existeix una “burbuja gastronómica”?

Crec que hi ha “una burbuja gastronómica” sorgida de diferents influxos i corrents. Com, per exemple, programes tipus “masterchef” o “pesadilla en la cocina”. I altres influències, com a maneres de viure holístiques, que afecten la relació de l’humà amb l’alimentació.

En general es valora més la gastronomia que fa uns anys. Els consumidors estan disposats a consumir. El problema és quan no es té experiència ni coneixements en el sector, l’hostaleria no és un camí fàcil i d’èxit ràpid. S’ha de saber aprofitar aquesta “burbuja”.

Tapa de croquetes? O “caviar con quenelle de humo servido en cuchara de nácar”?

Depèn del moment, el maridatge i la companyia… Però una tapa de croquetes casolanes i una canya… mai falla.