Verborrea culinària

Jaume Munar

Amb Ferran Adrià la gastronomia es feu verb. El restaurant es transformà en un laboratori, la cuina en un mètode de coneixement. Tal com se n’imitaren les tècniques i receptes, després d’ell el fet culinari ha estat indissociable del discurs. Moral en uns casos, pseudocientífic en uns altres. La conseqüència de tot plegat ha estat que avui, tal com passa en el món de l’art, un plat no es valori segons l’escala del plaer, sinó pel nivell d’adhesió que aconsegueix despertar el discurs que l’acompanya.

Adrià no va poder arribar a rendibilitzar la seva cuina i va acabar havent de tancar el restaurant, però sí que ha sabut treure gran rendiment del seu verb. La seva darrera creació s’anomena ‘Sapiens’, un suposat mètode de coneixement que ni el propi Adrià és capaç de definir, però que li ha permès transcendir l’àmbit gastronòmic i endinsar-se en una mena d’esoterisme disfressat de ciència sota el patrocini de Caixabank i Telefónica. Les paraules se les endú el vent, però almenys en aquest cas han resultat ser menys efímeres que la gastronomia. En el principi fou el verb. Al final, la verborrea.