Microplàstics

JAUME MUNAR

Els plàstics han arribat finalment a la nostra taula. Després d’anys envasant tot allò envasable, de plastificar tot allò plastificable i d’abocar de manera incontrolada tots tipus de residus al mar, el plàstic ha tornat a nosaltres. Feia anys que els moviments ecologistes i alguns científics havien donat l’alerta, però no va semblar preocupar ningú mentre només eren els habitants del mar qui s’enviaven els minúsculs fragments a què l’erosió reduïa els nostres residus plàstics i que peixos i aus confonien amb aliment.

Un estudi recent ha descobert la presència d’aquests microplàstics en la femta humana. La ingesta de peix i marisc n’és una de les principals causes. Per primer cop en la història de la vida, un element creat de manera artificial per una espècie ha entrat a formar part del cicle tròfic i ha acabat tornant a ella. La relació dels humans amb l’aliment no és només biològica, sinó també sociològica, econòmica i, en definitiva, política. Superada la deconstrucció, l’esferificació, assumirem ara la plastificació com a nova tendència o ens rebel·la