L’excepció perduda

JAUME MUNAR

Mai abans tantes persones havien tengut la possibilitat de viatjar tant ni de fer-ho tan lluny. Les primeres exploracions donaren lloc a les migracions, per raons econòmiques o de supervivència, fins que, fa tot just unes dècades, es va generalitzar el turisme. Un tipus de viatge que, a diferència del que havia estat habitual durant milers d’anys, no estava motivat per cap necessitat, sinó pel simple plaer de la descoberta.

La paradoxa del turisme, però, consisteix en què, com més interès mostren les persones en conèixer llocs distints, més iguals entre si acaben essent tots els llocs que visiten. Els efectes d’aquest fenomen són especialment perceptibles en l’oferta gastronòmica de les principals destinacions turístiques. Pizzeries, hamburgueseries, woks, restaurants japonesos o mexicans pul·lulen arreu amb un èxit notable en comparació a la reduïda oferta local. Existeixen, és clar, gourmands a la recerca de l’excepció. Però l’excepció és cada cop més escassa. Qui tendrà interès en viatjar quan res ja no sigui nou ni sorprenent? Quin interès tendrà el món quan tot sigui igual a tot?